Història de l’ETSAB i els seus orígens des de 1817
1817
Els orígens de l’ETSAB es situen a la Classe d’Arquitectura d’Antoni Cellers i Azcona a l’Escola de la Llotja, després que Pasqual Pere Moles i Coronas intentés implantar ensenyaments d’arquitectura a l’Escola sense èxit a finals del segle XVIII. Aquest ensenyament convivia amb l’Escola de Mestres d’Obres i Directors de Camins Veïnals (1850-1855), l’Escola d’Agrimensors i Aparelladors (1855-1858), i l’Escola Especial de Mestres d’Obres (1859-1872).
1875
Seguint la comesa de Cellers, el 18 de setembre es funda l’Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona amb seu a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Sota la direcció d’Elies Rogent (1871-1889) i Lluís Domènech i Montaner (1900, 1905-1919), a l’escola predominen tendències estilístiques modernistes.
1956
Es crea la Càtedra Gaudí per ordre ministerial el 3 de març de 1956, amb la finalitat d’estudiar, difondre i conservar l'obra d'Antoni Gaudí i els seus col·laboradors. De 1977 a 2008 es trasllada la càtedra ala pavellons de la finca Güell, i retorna a la seu de l’ETSAB el 2010. Josep Francesc Ràfols en va ser el primer director, i actualment està dirigida pel professor Galdric Santana Roma.
1961
Es trasllada l’Escola a Zona Universitària, edifici projectat per Josep Maria Segarra Solsona, permetent un increment del nombre d’estudiants i l'adequació del pla d’estudis de 1964 a les exigències de la demanda social.
1971
El març de 1971 es constitueix la Universitat Politècnica de Barcelona, inicialment formada per l’ETSAB, juntament amb dues escoles tècniques superiors (ETSEIB i ESEIAAT) i instituts de recerca.
1973
El 1973 es fa efectiu el traspàs de l’Escola de la Universitat de Barcelona a la Universitat Politècnica de Barcelona. Sota la direcció d’Oriol Bohigas (1977-1980), el 1979 s'elabora un nou pla d’estudis que incorpora reconeguts professionals a la docència, i creix l’interès en l’entorn urbà i la implicació en projectes urbanístics de Barcelona i els municipis de Catalunya.
1975-1976
Centenari ETSAB, celebrat el dia 15 d’abril de 1975 amb la signatura de cartells, i el dia 1 de novembre de 1976 amb un sopar al Palau de Pedralbes.
1982
S’inicien els estudis de postgrau d’Arquitectura del Paisatge gràcies a l’impuls de Manel Ribas Piera.
1985
S’inaugura l’edifici Josep Antoni Coderch de Sentmenat.
1994
Es renova el pla d’estudis, internacionalitzant l’escola a altres universitats a través dels programes d’intercanvi Erasmus i Sòcrates.
2000
125è aniversari ETSAB, celebrat el dia 21 de març amb un sopar i entrega de diplomes, i el dia 11 d'abril amb la inauguració de l'exposició Venècia i una conferència a càrrec de Marco de Michelis.
2009
El 22 d’octubre s’inaugura la biblioteca Oriol Bohigas, projecte de Jamue Sanmartí i Verdaguer. El dia 28 de febrer de 2002 es va iniciar la seva construcció amb la col·locació de la primera pedra.
2014
S’habiliten sales per a actes acadèmics a la planta baixa (presentacions de tesis, projectes de final de carrera, conferències i exposicions…).
Mitjançant les diverses intervencions a l’edifici, s’ha aconseguit garantir la diversitat d’espais a l’Escola, destinant l’edifici Segarra a les aules taller i departaments, l’edifici Coderch a les aules teòriques i l’aula magna, i creant sales d’estudi, de maquetes, d’impressió 3D…
A través d’aquestes noves sales d’exposicions i el seu continuat calendari d’activitats, s’ha obert l’Escola a la ciutat amb l’objectiu d’oferir un nou espai cultural a Barcelona, que es complementa amb l’activitat de l’ETSAB com a centre docent.
Les següents imatges son de l'exposició "Desenvolupament rural: territori, patrimoni i noves habitabilitats. El Berguedà", exposada a l’ESTAB (2021) i "OPEN ETSAB 2023", exposada al Disseny HUB Barcelona (2023).
Per a més informació i bibliografia relacionada amb l’Escola podeu consultar la Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Història de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.