Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc és el districte més extens de Barcelona, tanmateix l'extensió real del districte és molt inferior si se n'exclouen les zones no habitades, com el port de Barcelona, el polígon industrial de la Zona Franca i bona part de la muntanya de Montjuïc.

Fes el primer i el segon recorregut amb en Xavier Argimon

O pren nota de tots els parcs del districte en aquest enllaç

Àrea enjardinada i zones per seure
Escultura “Tritó” que s’ubica al centre del parterre davant del Palauet Albèniz
Font amb escultura del Tritó, que marca el centre compositiu d’un dels parterres davant el Palauet Albèniz
Enjardinament dels entorns immediats a l’escultura “Tritó”
Enjardinament d’una àrea del jardí, que es cobreix amb gespa i diversos grups d’arbustives i arbrat
Escultura “Cérvols” de Frederic Marès, i enjardinament del entorn immediat a l’obra
Escultura “Cérvols” de Frederic Marès
Vegetació dels jardins, rica en espècies i exemple de la jardineria de principis del segle XX

Jardins de Joan Maragall (1993, 1997 i 1998)

Brollador des de l’interior d’un dels parterres ubicats als seu perímetre
Brollador petit a l’interior del jardí
Escultura Marinada, d’Antoni Alsina sobre del brollador
Estructura porticada que separa dos àmbits del jardí

Jardins de l'Umbracle (1998)

Passeig delimitat per escocells circulars enjardinats
Pèrgola d’obra feta amb pedra natural i sostrada de bigues de fusta
Sistema de recorreguts comunicant les àrees del jardí
Parterres enjardinats cobrint els desnivells del jardí
Entorns enjardinats de l’obra La Puntaire de Josep Viladomat
Punt d’intersecció entre dos recorreguts del jardí separats per un parterre enjardinat

Jardins de Mossèn Costa i Llobera (1997 i 2001)

Recorregut delimitat per agrupacions en floració d’èquiums (echium fastuosum)
Distribució de diverses espècies d’arbustives i arbrat seguint els recorreguts del jardí

Jardí Botànic (2002 i 2005)

Escalinata corba feta amb pedra natural i coberta amb entapissants
Escalinata sinuosa de baixada

Fossar de la Pedrera (1992)

Vista del punt central de la plaça des dels parterres que l’envolten
Tram d’un dels recorreguts del jardí composat a partir d’un eix central a partir del qual s’articulen zones de seure i àrees enjardinades

Jardins de Laribal (1993 i 1997)

Recorregut rectilini que genera l’eix vertebrador del projecte, que acaba amb una escultura

Jardí de les Escultures (1993)

Columnes cobertes per enfiladisses

Jardins d’aclimatació (1997)

La veremadora, de Pau Gargallo

Jardins de Miramar (1997)

Escut de Barcelona representat en un parterre

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer (1992)

Parterres enjardinats

Jardins Amargós (1997)