El projecte de l'edifici es va encarregar als arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca el 1929. L'ajuntament volia un edifici simbòlic que fes més bonica la plaça. En la mateixa zona ja existia la Llotja que és el màxim exemple de neoclassicisme.

En un inici el projecte era més ambiciós i sota el paraigües d'un institut nàutic, anomenat Institut Nàutic de la Mediterrània, s'havia d'incloure també un museu marítim i una biblioteca marítima. Finalment, només es va materialitzar l'edifici de l'Escola Oficial de Nàutica.